Entrevista a Jordi Nadal
per Sergi Prats Porta
(Juliol de 2020)
Jordi Nadal és cap de producció de la Cooperativa del Camp de Llutxent. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.
Quines eren les teues funcions durant la pandèmia i en quines condicions sanitàries has treballat?
Les meues funcions van ser les mateixes que normalment, porte tant la gestió de la collita del camp, de la fruita, de la taronja, com la gestió del treball del magatzem. El que passa és, que durant l`estat d’alarma, al magatzem estàvem acabant pràcticament la campanya de la taronja i al bancal teníem també la campanya acabada, i per això, en un principi, va afectar menys al personal. Però hem tingut la desgràcia que el nostre gerent va agafar la malaltia i, de fet, va faltar… Va ser un colp molt dur.
Respecte a les condicions sanitàries des del primer moment, hem tingut a disposició alcohol i gel higienitzant, mascaretes, guants… i en el moment que va començar el tema de la distància social molts companys van treballar des de casa, jo vaig seguir treballant allí, però com treballàvem pocs, manteníem la distància social i les mesures de seguretat com corresponia.
Vos acompanye en el sentiment. La següent pregunta és: Com t’has sentit durant aquest període?
Ha sigut una situació molt estranya, ningú havia passat mai per alguna cosa similar: després de la normalitat d’una empresa plena de gent treballant passar a estar buida, a quan veus algú no arrimar-te i mantenir unes mesures que han sigut tan estrictes, es fa estrany. Però bé la veritat, la gent s’ha mentalitzat, com en tots els llocs i ha sigut responsable.
Que és el que més t`ha impressionat?
El que més m’ha impressionat, en general, ha sigut la resposta de la gent. La gent ha sigut el 99,9% molt responsable, en quant a com actuar en estos casos. I també en la part negativa, el que t’he comentat abans, un colp molt dur ha sigut faltar el nostre gerent, un company de feina… i que va ser de la nit al matí, molt ràpid i molt dur.
Com creus que t’ha afectat a la teua vida familiar la pandèmia?
Bé, en la vida estrictament familiar el que més ha afectat és que hem estat uns dies sense ajuntar-nos amb la família: els pares, els sogres… I en quant a la vida més social, en els amics que també som una colla que eixim prou els caps de setmana a fer-nos una cervesa… o xarrar un rato en el bar, doncs això també ens ha privat d’ajuntar-nos tots els amics.
Ha canviat la visió o algun aspecte de la vida?
Jo crec que no m’ha canviat molt. El que pot haver canviat és temporal, mentre estiguem en esta situació. Jo crec que quan tornem a estar com abans, esperem tots fer una vida com la que portàvem i totalment normal. Algun aspecte, així en general, no sé que dir-te… jo no crec que haja canviat.
Que has tret de positiu?
Com a positiu podem extraure: que valorem, jo per exemple, que visc en un lloc privilegiat, que tenim un pati on podem eixir, i jo pensava en la gent que estava en els pisos a les ciutats, que estava molt malament, molt més tancats, molt més confinats. Un altre aspecte és: que tot açò ha reforçat també la vida en parella, ja que hem estat més temps junts a casa, i te n’adones també del que trobes a faltar de la gent quan no la veus. És també allò positiu del pugues traure.
Abans de la pandèmia, el camp estava en peu de guerra, vull dir, manifestacions, talls de carreteres… amb el confinament i les fases de desescalada es va parar un poc perquè calia trellat i tot havia d`arribar al seu lloc. Com veus tu ara la situació del camp en general?
La situació del camp, igual de malament, i va de mal en pitjor per els últims anys. Primer per que hi ha un envelliment de la gent que treballa al camp i segona pel tema dels preus del camp. Si no hi ha uns preus dignes, uns mínims per a poder viure, ningú es llençarà al camp a treballar, vull dir a portar unes terres o tota una explotació, perquè si després no pots viure d’això dignament, és impossible. Aquests dies de la pandèmia, aturar les mobilitzacions és de tindre trellat i no se`n poden fer. Però les protestes tornaran, perquè la situació de moment jo no veig que canvie i està igual de malament. Això de les mobilitzacions és de tindre trellat i no se’n poden fer però tornaran, perquè la situació de moment jo no veig que canvie i està igual de mal.
Durant aquesta pandèmia heu notat una davallada o una diferència en la producció respecte altres anys o ha sigut la mateixa?
No, la producció ha sigut la mateixa, això no afecta directament al camp i ací tampoc, en altres zones sí que els ha afectat, sobretot en falta de mà d’obra per recollir la fruita… Ací, de moment, no ha passat. Fins i tot al contrari, en els moments més forts de la pandèmia el que es va notar va ser un repunt del preu de la taronja, perquè la gent està conscienciada, els cítrics, la vitamina C, és bona per als refredats, que el cos tinga més defenses i previndre infeccions.
Bueno i ara ja la última pregunta, podries contar-nos alguna anècdota? Si és graciosa millor.
Una anècdota, no sé si graciosa o no, però és personal, i ja que em fas a mi la entrevista… Resulta que dins del confinament ens van comunicar a la meua parella i a mi, que anàvem a ser pares i volíem esperar-nos a que passara un poc de temps per a donar la notícia, i com estàvem confinats i no podíem ajuntar-nos amb ningú, no podíem dir-ho i vam haver d’esperar a que passara tot aquest rebombori per poder comunicar a la gent que anàvem a ser pares d`una xiqueta. No sé si ha eixit graciós o no, però el confinament ens ha servit per tindre-ho un poc “amagat” i esperar-nos a que l’embaràs estiguera més avançat.
Molt de comboi tindria la família. Bé, l’entrevista s’ha acabat. Voldries afegir alguna cosa, alguna cosa que t`hages deixat en el tinter?
Sí, mira afegirem una cosa, una altra cosa que trobe molt a faltar en l`ambient fester i comboiant Ara també ens fa falta.
