Entrevista a Raimon Borderia
Per Gonzalo Ortega Mingorance i Sergi Prats Porta
(Juny de 2020)
Raimon és bomber del Consorci de València, i el seu parc de destinació és Ontinyent. Conversem amb ell per a que ens conte la seva experiència en temps de pandèmia.
Per començar, ens agradaria saber. quin ha estat el teu treball, el teu treball diari durant la pandèmia?
Be, nosaltres bàsicament hem anat realitzant el mateix tipus de treballs. Si bé és cert que, per exemple, els treballs de centre de trànsit van baixar moltíssim perquè la gent no circulava. El que eren servicis rutinaris com incendis, i la resta hem estat fent el mateix pràcticament, fins i tot, un poquet més perquè la gent estava més en casa hi havia més accidents de tipus domèstics però la resta ha estat bàsicament el mateix, hem seguint fent els mateixos treballs. La gran diferència si que es va notar a l`estància en parc, nosaltres treballem 24h de guàrdia i es una zona on convivim. És la nostra segona família i aleshores ahí si que s`implantaren protocols i normes que jo mai havia estat… jo porte 27 anys de bomber… i mai havia vist: no tocar-te, no relacionar-te amb els companys, no estar més de dos en una habitació, no cuinar, no anar al gimnàs, és a dir, hi havia mesures que si eren extraordinàries, dins del parc però bàsicament a l`exterior era el mateix protocol però amb molta més cura amb EPIS nous, mascaretes, la resta era el mateix.
En quines condicions sanitàries has treballat?
Doncs, ràpidament el consorci va implantar, (a tots ens va pillar un poc de sorpresa), allò típic: gels, alcohol, rentat constant de mans, portes obertes per no tocar anses o pernetes, ventilació de les instal·lacions contínuament. A l`entrada i a l`eixida de guàrdies desinfecció del material en comú: camió, walkies, llanternes, (el que és en comú dels companys i companyes) I a l`eixida i entrada desinfecció.
Clar, era una cosa que com tots sabíem, no es veu però saps que està ahí, cal mesurar la prevenció.
Com t`has sentit en aquest període?
Doncs va ser estrany, sobretot estant al parc, eren unes mesures que als companys ens van xocar, ho dic perquè no podies cuinar en comú, hi havia gent que es tancava a la seua cambra i passava tota l`estona tancat fins que hi hagués un servei urgent. També em vaig adonar que quan anaves a un servei, la situació d’estrès i demés, sense adonar-te´n baixaves la guàrdia i t`apropaves a parlar amb un policia, als companys, o amb les víctimes i et deixes portar pel propi servei però ràpidament recapitulaves i donaves un pas enrere. Però era complicat, eixa constant prevenció i de sobte baixaves la guàrdia sense voler-ho.
Molt bé. Una altra pregunta. Creus que t`ha afectat en la vida familiar?
No, la vida familiar, no. Hem aprofitat per fer coses en família perquè normalment no fèiem perquè estàvem tancats en casa amb ells i bàsicament no. El que es familiarment no.
Val, molt bé. Quina cosa és la que més t`ha impactat?
M`ha impressionat, doncs, gent major que he vist en fotografies de Companys.
Companys d`altres torns que han vist gent major que portava un parell de dies morts en casa, gent que vivia sola, eh… i morien… sols. Això impressiona. la solitud, això si que impressiona la solitud.
És clar, s’intuïa que eren morts de Covid. Però això no ho sabem. Hi ha un cadàver i s’ha de traure fora, el motiu de la mort ja no és cosa nostra.
Treballàveu en col·laboració amb la policia?
Sempre, constantment policia i parc de bombers anem gairebé sempre de la mà i en alguns serveis els sanitaris també.
Molt bé. A arrel d’açò, tu penses que t`ha canviat la visió de la vida, eixa solidaritat entre la gent?
Si, he vist eixa solidaritat però espere que no reste com una cosa fugissera, estaria bé que ja que ha arribat es quede entre nosaltres i aprofitar dels errors o d`aquestes situacions que sempre s’aprèn. És important aprendre d`açò. Crec també hi haurà costums que s`hauran de canviar almenys als pròxims anys, costums molt nostres com donar-nos les mans o més “colegueo” més rodalia, almenys als pròxims anys s`hauran de canviar.
Molt bé, ara vaig a passar-li el torn al meu company Sergi et farà les següents preguntes.
Sí, que has tret de positiu de tot açò?
Bé, de positiu no em tret molt la veritat, però bé rascant, rascant, si que pots comentar Has vist eixa vena solidària de la gent, que estava molt amagada, ha eixit a la llum, és important. També que som una societat que en situacions de confinament o mesures extremes hem estat a l’altura. Si que hi ha hagut casos puntuals de gent insolidària, però són els que més es veuen o els que més soroll fan però són els que menys hi ha i això, són els que ixen a la premsa, però són casos molt puntuals, però que no faria falta ni anomenar-los, crec que en el conjunt de la societat és una societat solidària que hem estat a l`altura d`una situació com esta.
Com t’has mantingut informat de tot el que anava passant?
Home, hui en dia mantindre’t informat és fàcilment: internet, premsa, els companys tenen grups de bombers on ràpidament comentàvem servicis del Covid, fotografies, la informació crec que era al minut.
Has sentit que el teu treball era valorat per la gent?
Si, molt i si s’agraïa molt.
Això és sempre d`agrair. Ens pots contar alguna anècdota?
Anècdotes… pues… bueno… gracioses… o bueno si. Nosaltres quan entrem de guàrdia, (nosaltres treballem diumenges, festius ), hi ha quasi com una norma que és la paella del diumenge, algun company que se li dona bé la cuina pues fa una paelleta el diumenge. Això s`havia acabat, havia desaparegut, anàvem tirant de tapes, d’entrepans i tiràvem en falta una paelleta. Fins fa poques setmanes que vam fer la primera paelleta que ha vingut molt bé, s’ha agraït molt però anècdotes pràcticament això. La diferència sobretot ha sigut l`estància en parc. Fora. nosaltres no ho hem notat tant perquè quan eixim a un servici, el fet d`equipar-nos sempre se fa: casco, guants, traje… m`entens?… una vegada arrancava el camió la diferència era mínima a un altre servici. On si que hi havia una diferència gran en l’estada en parc.
Be, torne a repetir la pregunta per si vols afegir. Que has aprés?
He aprés això que hi ha que ser solidari… i… que açò pues és una cosa que crec que tots pensàvem que era impensable que vinguera i ha vingut. Crec que no hi ha que baixar la guàrdia de cara al futur, este tipo de desgracia poden tornar a passar. Sabíem que era una cosa que estava ahí però que no arribaria mai. Pot tornar a arribar. S’ ha que estar alerta, com si diguérem.
Per últim, alguna cosa que vulgues afegir, que t`hages deixat en el tinter?
No, bueno si que n´hi han hagut gent de la província que han tingut menys serveis pel Covid en comparació als bombers de grans ciutats València, Barcelona, Madrid, Sevilla que sí que sé de companys que si m`ho han transmès d`eixa manera que si que han tingut… de fet en Madrid hi havia un parc de bombers que va destinar expressament a arreplegar cadàvers de la ciutat. Tot això si que crec és dur, si que és un reconeixements per eixos companys que han estat davant més diguérem davant del seu lloc en eixa batalla. Pos això
